Napoleó Bonaparte, un ambiciós general republicà, va aconseguir ser nomenat primer cònsol de la República l’any 1799 i emperador dels francesos l’any 1804. Les seves campanyes militars el van portar a dominar gran part d’Europa.
Tarragona era aleshores una fortalesa inexpugnable. Les seves mil·lenàries muralles havien estat reforçades amb nombroses fortificacions modernes. Diversos fortins, edificats al voltant de la ciutat, permetien abatre els atacants abans que poguessin aproximar-se al nucli defensiu.
En el mes de maig de 1811, un potent exèrcit napoleònic comandat pel general Suchet, després d’acampar prop de la ciutat amb 19.000 efectius, la va assetjar.
A més, una flota anglesa ancorada a la vora de la ciutat, col·laborava amb els seus canons en la defensa i garantia l’arribada de reforços i subministraments.
Després de setmanes de lluita i oberta una bretxa en les muralles, el dia 27 de juliol de 1811 l’exèrcit francès es va llançar a l’assalt de la ciutat. Així va començar una lluita a mort pels carrers de la ciutat, que va acabar amb un cruent combat enfront de la Catedral de Tarragona.
Van seguir tres dies de saquejos i matances. Es creu que més d’onze mil persones, civils i militars, van morir durant aquest setge, i nou mil van quedar ferides. L’exèrcit francès va tenir set mil baixes.
Un monument recorda la memòria dels Herois que van perdre la vida en el setge de Tarragona de 1811.
